Sortida pel Pilar, tot recordant els Nehandertals

Visita en jornada de portes obertes

al jaciment de la Roca dels Bous.

Allí, vora les aigües del Segre,

i resguardats pels murs de la roca quan plou

hi visqueren avantpassats nostres nehandertals,

fa uns 60.000 anys.

Per allí, entre Sant Llorenç de Montgai i Camarasa,

van passar els primers caçadors i recolectors,

en aquestes terres nostres que avui ens donen alberg,

i que tant ens agrada explorar, fins i tot en escalada.

 

Comença la tardor delectant unes figues ben dolces

Durant els primers dies de la tardor,

aprofita una estona per baixar a l’hort.

Hi trobaràs ancestrals figueres força ufanes,

farcides de figues,  algunes inclús de coll de dama.

Si pots abastar-ne un parell, des de la bora del camí,

(prova-les.)

Paga la pena la caminada, per poder-les fruir.

 

 

 

 

Any de turisme interior: escapada a la Costa Brava,passant per La Selva i la Garrotxa

Primer bany d’enguany i cura de repòs

al balneari  Vichy Català de Caldes de Malavella,

camí de Palafrugell a descansar i prendre el sol.

Petita excursió a la “costa vermella”

(Banyuls, Colliure, Argelés,..) i a Ceret,

indrets i ciutats del Roselló i del Vallespir,

amb llengua i cultura que encara compartim.

Tornada al poble per la Selva i la Garrotxa,

gaudint de l’encant de l’estany,

de salts d’aigua amb tolles naturals,

i de fèrtils fondaires als cràters d’antics volcans.

Vacances d’Agost, malgrat les limitacions pel Covid-19

Sí és veritat, cal evitar aglomeracions de gent ,  cal portar mascareta i rentar-nos les mans tot sovint per lluitar contra la pandèmia del Covid-19.

Però que això no ens impedeixi gaudir de boniques experiències, com la de visitar el museu Parc Cretaci d’Isona i descobrir les petjades dels dinosaures que hi van viure 65 milions d’anys enrere.

Al juliol, ni dona ni caragol

Al juliol, ni dona ni caragol,

diuen a Torrefarrera, quan fa tanta calor.

Però, ben bé que surten amb la galleda

tot just després de la tempesta,

mirant d’omplir fins a dalt la cistella,

per fer-los a la llauna o a la caçola, a l’olla o a la paella.

Homenatge a Carner

Homenatge a Josep Carner , a propòsit de les cabres del veí

Rèquiem pel meu codonyer

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,

dins el calaix , perfuma la nostra roba blanca,..

En Josep Carner escrivia,

tot just una vintena d’anys complia.

Tanmateix, el meu jove codonyer de l’era,

ja no és ni molt menys el que era,

el seu jove flaire jeu a terra ben estirat,

inert,  incapaç d’esdevenir dolç codonyat.

Les cabres del meu rufat veí,

campen a la seva com si fos ahir,

fartes del rostoll dels camps segats,

ara roseguen fulles i branques dels arbres plantats.

Adéu estimats codonys, us trobaré a faltar,

sense el vostre codonyat, no me’n sabré estar.

Cubells, 25 de juliol del 2020.

Amb una segada, de vegades no n’hi ha prou

Amb la pluja de maig i l’aigua del reg,

l’herba no para de sortir,

ofega els olivers encara petits,

i no els deixa créixer bé.

Tanmateix la pluja i el reg,

ens forneixen de bons cargols bovers.

Torna a passar la picadora o la segadora de fil,

plega’ls i aprofita per gaudir-los en un bon tec.