Primer vaig fer els del reg, joves, espesos i d’arbequina.
Ara esporgo els del secà, grans, clars i de verdiella.
Aquests anys de sequera, poca cosa van donar i els deixà sense tocar.
S’haurien però d’esporgar, si més no cada dos anys.
Abans cremàvem les restes de poda, ara es deixen de coberta protectora.
Fins fa poc ho feia jo sol, ara em cal l’ajuda jove que aquí sortosament arrela.
