Homenatge a Josep Carner , a propòsit de les cabres del veí
Rèquiem pel meu codonyer
Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix , perfuma la nostra roba blanca,..
En Josep Carner escrivia,
tot just una vintena d’anys complia.
Tanmateix, el meu jove codonyer de l’era,
ja no és ni molt menys el que era,
el seu jove flaire jeu a terra ben estirat,
inert, incapaç d’esdevenir dolç codonyat.
Les cabres del meu rufat veí,
campen a la seva com si fos ahir,
fartes del rostoll dels camps segats,
ara roseguen fulles i branques dels arbres plantats.
Adéu estimats codonys, us trobaré a faltar,
sense el vostre codonyat, no me’n sabré estar.
Cubells, 25 de juliol del 2020.