Ha mort el Negrín, el meu gat preferit,
per un linfoma silent fins dues setmanes abans.
L’hem enterrat a l’era en un roglet no conreat,
vora una tàpia amb salzes i xiprers i sota una pedra amb el seu nom,
en homenatge i record de qui es va fer estimar com cap altre animal del món.
Patates al secà?
És hora d’arrancar
les trumfes del secà.
Oi que sembla estrany,
doncs també se n’hi fan.
Mira com són les de l’era,
gràcies a l’aigua de primavera.
No tantes com a l’hort,
però també una digna cohort.
