Habitatge d'us turístic a Cubells. Turisme rural de Lleida
Primer bany d’enguany i cura de repòs
al balneari Vichy Català de Caldes de Malavella,
camí de Palafrugell a descansar i prendre el sol.
Petita excursió a la “costa vermella”
(Banyuls, Colliure, Argelés,..) i a Ceret,
indrets i ciutats del Roselló i del Vallespir,
amb llengua i cultura que encara compartim.
Tornada al poble per la Selva i la Garrotxa,
gaudint de l’encant de l’estany,
de salts d’aigua amb tolles naturals,
i de fèrtils fondaires als cràters d’antics volcans.
Per completar aquestes atípiques vacances,
hem fet una escapadeta al pantà de Santa Anna.
Hi havia alguns pescadors i d’altres en acampada.
Allí descobrírem l’ermita de Tragó de la Noguera,
dignes restes representants del Císter,
i dels poblets que malhaurament inundà el Ribagorçana.
Fou a principis dels seixanta,
al nord d’Ivars de la Noguera.
Sí és veritat, cal evitar aglomeracions de gent , cal portar mascareta i rentar-nos les mans tot sovint per lluitar contra la pandèmia del Covid-19.
Però que això no ens impedeixi gaudir de boniques experiències, com la de visitar el museu Parc Cretaci d’Isona i descobrir les petjades dels dinosaures que hi van viure 65 milions d’anys enrere.
Al juliol, ni dona ni caragol,
diuen a Torrefarrera, quan fa tanta calor.
Però, ben bé que surten amb la galleda
tot just després de la tempesta,
mirant d’omplir fins a dalt la cistella,
per fer-los a la llauna o a la caçola, a l’olla o a la paella.
Homenatge a Josep Carner , a propòsit de les cabres del veí
Rèquiem pel meu codonyer
Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix , perfuma la nostra roba blanca,..
En Josep Carner escrivia,
tot just una vintena d’anys complia.
Tanmateix, el meu jove codonyer de l’era,
ja no és ni molt menys el que era,
el seu jove flaire jeu a terra ben estirat,
inert, incapaç d’esdevenir dolç codonyat.
Les cabres del meu rufat veí,
campen a la seva com si fos ahir,
fartes del rostoll dels camps segats,
ara roseguen fulles i branques dels arbres plantats.
Adéu estimats codonys, us trobaré a faltar,
sense el vostre codonyat, no me’n sabré estar.
Cubells, 25 de juliol del 2020.
Montgai acaba el confinament
inaugurant serveis culturals i de lleure,
tot convidant-mos a veure’ls
i a gaudir-los també.
Amb la pluja de maig i l’aigua del reg,
l’herba no para de sortir,
ofega els olivers encara petits,
i no els deixa créixer bé.
Tanmateix la pluja i el reg,
ens forneixen de bons cargols bovers.
Torna a passar la picadora o la segadora de fil,
plega’ls i aprofita per gaudir-los en un bon tec.
Els aliments no poden mancar,
malgrat l’atípica primavera.
Per això cal acabar de plantar
i omplir d’oliveres tota l’era.
La pluja i la primavera
fan créixer l’herba.
Passa la picadora,
i si convé la segadora.
Març, marçot,..
mata la vella a la vora del foc,
(i la jove si pot).
Però tu no siguis badoc,
guarda la llenya i tot el que cremi pel foc.
.